Preferències de privacitat

Gestió de consentiments

Galetes utilitzadesObligatòries

He llegit i accepto la Política de privacitat.

Obligatòries

Aquestes galetes són necessàries per al funcionament de la pàgina web i no poden ser desactivades en els nostres sistemes. En general, només s'estableixen en resposta a accions realitzades per vostè que equivalen a una sol·licitud de serveis, com establir les seves preferències de privacitat, iniciar sessió o omplir formularis.

Galetes utilitzades Obligatòries

PHPSESSID, iteronlineCookieAnalitycs, iteronlineCookie

Analíticas

Aquestes galetes ens permeten mesurar el nombre de visites i conèixer les fonts de trànsit. Ens ajuden a saber quines pàgines són les més i les menys populars i a conèixer com es mouen els visitants pel lloc. Tota la informació que aquestes galetes recullen és agregada i per tant anònima. Si no autoritza aquestes galetes, no sabrem quan ha visitat el nostre lloc.

Galetes utilitzades

Com anul·lar consentiment
_ga,_gid,_gat,

google.com

_ga,_gid,_gat,
Atenció! Aquest lloc té validesa galetes i tecnologies similars. Si no canvia la configuració de super navegador, consentiu sumi ús.
Opcions
icono-movil
iconos idiomasca
iconos idiomases
Atenció al pacient.
618 019 505
622 662 464

Metodologia. Programa Terapèutic. Fases

La qüestió no es deixar de ser addicte per ser acceptat, sinó d'acceptar-se un mateix per transformar aquesta ferida en una font d'alliberament i autoconeixement

Hem de tenir sempre molt present que el consum de substàncies tòxiques continuat en el temps, ha estroncat el procés vital de l’addicte, tanmateix, quan aquesta persona cerca un ajut terapèutic, solament vol resoldre un problema d’intoxicació, perquè es troba físicament molt malament. Poques vegades és conscient de la seva dependència i de fins a quin punt aquest consum ha buidat de sentit tots els aspectes de la seva vida. Això l’hi provoca un sentiment de buidor i una pèrdua d’identitat molt difícils de reconstruir si no es disposa d’un equip de terapeutes i d’unes teràpies de grup que l’ajudin a recuperar tots aquests aspectes que amb el consum han restat “en suspens”.

En aquest sentit, cal desenvolupar tota una filosofia que l’hi ofereixi raons molt vàlides que justifiquin i enforteixin la decisió presa d’abandonar el consum, mitjançant un programa molt ben estructurat i esglaonat en diferents fases. No existeixen línies divisòries rígides entre els diferents trams del programa, -això dependrà de cadascú-, si bé mai no es podrà avançar en una fase si no s’ha falcat bé l’anterior. Al cap i a la fi, els resultats sempre dependran de l’addicte i del seu desig o no, de recuperació.

DESINTOXICACIÓ.

  • Estabilització i suport

Fins fa relativament poc, es considerava que l’ingrés era imprescindible per a dur a terme una desintoxicació en condicions òptimes. A dia d’avui, aquesta fase inicial és possible de fer-la de manera ambulatòria. Es tracta solament de resoldre la síndrome d’abstinència mitjançant un suport farmacològic que ajudi a evitar l’aparició d’aquesta síndrome, o si més no, en rebaixi considerablement els efectes

En aquests primers contactes, procurem de tranquil·litzar l’addicte i la família, tot i assessorant-los en tot allò que precisin pel que fa a la problemàtica de l’addicció i a les pautes terapèutiques que hauran de seguir.

La desintoxicació comprèn un període curt d’uns quinze dies, depenent de l’estat físic i les circumstàncies de cadascú. En aquesta fase comencem a aprofundir poc a poc en la problemàtica psicosocial de l’addicte.

L’addicte que s’inicia en el nostre programa, abandona el consum d’un bon començament, i no solament de la droga que el va portar a demanar ajuda, sinó de qualsevol substància psicoactiva. Aconseguir una abstinència completa, ens assegura un marge molt més ampli de seguretat contra una possible recaiguda i és una prevenció molt important contra el desenvolupament d’una addicció substitutiva, 

DESHABITUACIÓ

  • Abstinència.
  • Acceptació de la dependència.
  • Recuperació del sentit de pertinença a un grup social.

El moment crític de la recuperació, s'inicia just després que l'addicte ha acabat el procés de desintoxicació i comença a prendre contacte novament amb la vida quotidiana. És gairebé impossible que, el fet de completar un programa de desintoxicació, comporti una abstinència perpètua amb recuperació completa de l'addicció. Les xifres de recaigudes que s’esdevenen al simple procés de desintoxicació, són molt altes en el cas d’addictes que abandonen el contacte amb el centre de tractament i que no segueixen un programa intensiu i estructurat, com a mínim durant molts mesos.

En aquest segon tram cal estabilitzar l’abstinència mitjançant eines psicològiques que facilitin afrontar el dia a dia sense consumir, i sense esfondrar-se. No és gens fàcil conviure amb el rebuig social, l’atur, la inestabilitat econòmica i la frustració que s’esdevé de viure en una societat bàsicament addictiva i d’una competitivitat ferotge. La vulnerabilitat a la recaiguda és encara molt alta.

Hi ha molts factors que augmenten aquesta vulnerabilitat: Certs estats físics, circumstàncies complicades, estats d’ànim negatius, persones, llocs i coses que ens recordin el consum.

S’ha de menester un temps per a deixar de sentir la necessitat de consumir, i més temps encara per a modificar les actituds i conductes precursores habituals d’una recaiguda.

Les teràpies de grup són la millor eina per a ajudar a entendre que la dependència al tòxic ens ha destruït el procés vital com a persones, que el record idíl·lic dels consums sols ens condueix a una recaiguda, i que si volem continuar abstinents, no tenim altra alternativa que aprendre formes constructives d’afrontar els problemes, tot canviant actituds i conductes mal adaptades. En aquest sentit és de gran ajuda la identificació amb la resta de membres del grup; és més fàcil veure el propi problema reflectit en un altre, abans que en un mateix. Això crea lligams que ajuden a curar la solitud, i a crear un fort sentiment de pertinença.

L’exercici físic, el contacte amb la natura, i d’altres activitats recreatives i culturals que organitzem en el nostre centre terapèutic, són també una part molt important en la recuperació, perquè milloren ostensiblement l’estat d’ànim i l’amor propi, tan soterrats a causa del consum.

REHABILITACIÓ.

  • Abstinència estable.
  • Acceptació incondicional de la dependència → Desaparició del sentiment de culpa.
  • Restauració d’habilitats oblidades i aprenentatge de noves.
  • Sobreviure als propis sentiments

En aquest tram apareix la part emocional, importantíssima. Els estats d’ànim dolorosos (ansietat, culpa, solitud, tristor, còlera), són precursors de les reincidències en el consum. Després d’anys de soterrar els sentiments en les drogues, els sentiments dolorosos i l’impuls de drogar-se queden automàticament acoblats. Aquest automatisme s’esdevé de manera natural. La clau per a resoldre aquest nus gordià, és parlar-ne obertament en les sessions de teràpia. Això fa que hom es calmi i pugui posar els sentiments en perspectiva, sense jutjar-los. Els sentiments de cadascú no són ni bons ni dolents, i estan plenament justificats pel sol fet de tenir-ne, malgrat no els aprovi ningú.

D’altra banda, també es fan visibles canvis positius i ferms en l’estil de vida i en les relacions socials. L’addicte ja té més informació envers com protegir-se, i quins són els signes i els factors de risc que condueixen cap a una recaiguda. Tot això afavoreix que l’addicte, -que ja va admetre el seu problema addictiu en la fase anterior- l’acabi acceptant de manera incondicional.

Aquest és un gran pas cares a mantenir-se ferm en l’abstinència.

Tota la dinàmica del procés de recuperació, no rau en el control, sinó en l’acceptació de la manca de control. I és precisament en aquesta acceptació on es referma la recuperació.

REINTEGRACIÓ.

  • Manteniment de la abstinència
  • Presa de decisions→ RESPONSABILITZACIÓ→ Integració.
  • Superar l’estigma
  • Seguiment.

Un cop fet el camí de la desintoxicació i la posterior superació dels hàbits de consum, hem de desplegar una estratègia per tal d’assolir la fita de reinserir l’addicte en la societat. La realitat ens diu que els termes “reinserció” o “reintegració”, tenen molt poc sentit per a gran part dels addictes; els uns perquè, en haver-se iniciat en el consum de molt joves, mai no han format part de la societat com a adults, i els altres perquè mantenen un conflicte personal amb molts principis d’una societat que els menysté.

Malauradament, no existeix cap societat paral·lela, en la qual els principis ètics fossin el fonament de tots, i on les substàncies psicòtropes hi fossin totalment absents, ans al contrari, vivim en una societat hipòcrita i hostil. No és fàcil integrar-se en una societat que promociona constantment el consum per després, assenyalar-te amb el dit, si no és per viciós, per malalt mental. L’assenyalament implica estigmatització, i l’estigmatització implica deshumanització, rebuig i exclusió social.

Una qüestió cabdal és deslliurar-se de l’estigma de l’addicció. Després de tant de temps patint estigmatització social, hom acaba interioritzant-la, i el propi rebuig és un greu obstacle a l’hora de poder viure en plena llibertat. En el nostre centre terapèutic treballem molt especialment aquest aspecte, atès que la qüestió no es deixar de ser addicte per ser acceptat, sinó d'acceptar-se un mateix per transformar aquesta ferida en una font d'alliberament i autoconeixement, que ens obri el camí a ser el posseïdor d’un mateix i l'arquitecte de la seva vida.