Preferències de privacitat

Gestió de consentiments

Galetes utilitzadesObligatòries

He llegit i accepto la Política de privacitat.

Obligatòries

Aquestes galetes són necessàries per al funcionament de la pàgina web i no poden ser desactivades en els nostres sistemes. En general, només s'estableixen en resposta a accions realitzades per vostè que equivalen a una sol·licitud de serveis, com establir les seves preferències de privacitat, iniciar sessió o omplir formularis.

Galetes utilitzades Obligatòries

PHPSESSID, iteronlineCookieAnalitycs, iteronlineCookie

Analíticas

Aquestes galetes ens permeten mesurar el nombre de visites i conèixer les fonts de trànsit. Ens ajuden a saber quines pàgines són les més i les menys populars i a conèixer com es mouen els visitants pel lloc. Tota la informació que aquestes galetes recullen és agregada i per tant anònima. Si no autoritza aquestes galetes, no sabrem quan ha visitat el nostre lloc.

Galetes utilitzades

Com anul·lar consentiment
_ga,_gid,_gat,

google.com

_ga,_gid,_gat,
Atenció! Aquest lloc té validesa galetes i tecnologies similars. Si no canvia la configuració de super navegador, consentiu sumi ús.
Opcions
icono-movil
iconos idiomasca
iconos idiomases
Atenció al pacient.
618 019 505
622 662 464

El nostre model de referència

Si un mètode tan efectiu ha salvat del consum milers de persones, tu també pots aconseguir-ho. Nosaltres t’hi ajudarem.

Un cop superat el període de la desintoxicació, haurem de desenvolupar tota una estratègia per aconseguir la reintegració de l'addicte a la societat. En realitat, el terme "reintegració" té poc sentit per a la majoria d'addictes, atès que molts d'ells, en haver-se iniciat des de molt joves en el món del consum, mai han format part activa de la societat. D’altres, mostren amb la seva actitud, un enfrontament amb molts dels valors i principis d’una societat que els menysté. Sigui com sigui, un addicte és abans que res, un ésser humà com qualsevol altre, però que, a causa de la seva condició d'addicte, ha perdut la connexió amb si mateix i amb el món.

Per tot això és important ajudar des de la pròpia experiència, en aquest camí motivador de creixement personal. Un procés que mai s'ha d'entendre com un càstig, sinó com un camí no sempre fàcil, però molt enriquidor cap al coneixement i la reconciliació amb un mateix.

Aquest mètode va ser iniciat i desenvolupat pels propis addictes a mitjans del segle passat, a MINNESOTA.

En aquells moments, el futur que els esperava als alcohòlics, tot i lluitar diàriament contra la seva necessitat de beure, era descoratjador, perquè solament tenien tres camins: El confinament en un manicomi, la delinqüència, que els implicaria presó, i la vida en la indigència física i moral. Aquestes eren totes les seves expectatives, amb l'agreujant que el seu alcoholisme era, a nivell social, la prova evident de la seva debilitat moral.

Als Estats Units, i davant d'aquestes migrades perspectives, un grup de tres alcohòlics membres d'Alcohòlics Anònims, van decidir unir els seus esforços intentant de trobar un espai en el qual compartir les seves experiències i recolzar-se mútuament. Finalment van aconseguir finançament per adquirir una vella granja molt a prop de Minnesota.

La granja va començar humilment, com una petita fundació per a alcohòlics, els quals havien de respectar cinc principis bàsics:

  • Assistir diàriament a les reunions d'Alcohòlics Anònims.
  • Comportar-se de manera responsable.
  • Compartir experiències.
  • Tenir cura del seu espai.
  • Mantenir-se abstinent.

Darrere d'aquestes regles tan simples, s'amagava una enorme practicitat i una gran saviesa, perquè les persones addictes, com a protecció davant d'una vida soterrada en el fracàs i el caos, tenim tendència a tancar-nos en nosaltres mateixos i a acumular un gran ressentiment. Per això, ja des d'un principi es va insistir que cal esforçar-se a veure i explicar els petits detalls de la vida diària, compartir experiències amb la resta del grup, patiments i problemes, aprendre a escoltar i enriquir-se amb d’altres experiències.

L'objectiu no era altre que el d’alliberar els addictes de la seva vida d'aïllament i retornar-los a la vida social.

Aquest senzill procediment va comportar un descobriment realment motivador -i en aquells moments revolucionari-, que va esdevenir la pedra angular de tot el procés terapèutic: Ningú pot comprendre més bé un addicte, que un altre addicte. Havia nascut el mètode més reeixit en el tractament de l'addicció, el MODEL MINNESOTA.

En el seu moment, allò que va començar com una petita casa d'hostes per a alcohòlics, va acabar provocant un gran moviment de REFORMA SOCIAL, perquè va encertar de ple en la seva idea de crear una comunitat humana formada per alcohòlics, en la qual podien conservar la seva integritat i la seva dignitat com a persones, és més, oferia una alternativa molt vàlida i molt més eficaç al que fins aleshores s'havia considerat correcte en el tractament contra l'alcoholisme, o sigui, el manicomi, amb els seus electroxocs i camises de força.

El Model Minnesota va tenir un èxit extraordinari, i es va expandir enormement als Estats Units i Europa durant la dècada de 1960. Aviat va acollir no solament a alcohòlics, sinó també a addictes a tot tipus de substàncies. Fins a dia d’avui, no ha parat de créixer i d’evolucionar, integrant amb el temps, el talent de professionals procedents d'altres disciplines, atès que la idea, ja d’un bon començament, no era de resoldre solament un problema físic, sinó la d'atendre aquesta persona en la seva totalitat - cos, ment i esperit-, sempre mantenint com a pedra angular del procés, la teràpia de grup, perquè hores d'ara, ni hi ha vacunes, ni medicaments efectius contra l'addicció, i molt menys solucions màgiques a curt termini.

A Espanya, va aparèixer a finals dels anys 70, de la mà de dos psiquiatres de la unitat d'alcoholisme de l'Hospital Clínic de Barcelona, els doctors Lluís Bach i Francesc Freixas, que van iniciar les primeres investigacions serioses sobre l'addicció a l'alcohol. Inspirats en el model Minnesota i fent ús de la seva experiència, van crear una filosofia de tractament que s'aniria revelant com a molt efectiva, sobretot a llarg termini. Instal·lats a les dependències de l'antic balneari Blancafort al poble de la Garriga (Barcelona), sempre amb l’ajut d’addictes recuperats, que ells mateixos varen formar com a terapeutes, van anar consolidant un mètode molt efectiu que, molts anys després, continua vigent i recuperant milers i milers de persones, que han aconseguit de viure plenament sense consumir.

Si un mètode tan efectiu ha salvat del consum milers de persones, TÚ TAMBÉ POTS ACONSEGUIR-HO. És molt més fàcil que no et penses.

A ITER, el nostre centre terapèutic a VIC (Osona), nosaltres t'hi ajudarem.