Preferències de privacitat

Gestió de consentiments

Galetes utilitzadesObligatòries

He llegit i accepto la Política de privacitat.

Obligatòries

Aquestes galetes són necessàries per al funcionament de la pàgina web i no poden ser desactivades en els nostres sistemes. En general, només s'estableixen en resposta a accions realitzades per vostè que equivalen a una sol·licitud de serveis, com establir les seves preferències de privacitat, iniciar sessió o omplir formularis.

Galetes utilitzades Obligatòries

PHPSESSID, iteronlineCookieAnalitycs, iteronlineCookie

Analíticas

Aquestes galetes ens permeten mesurar el nombre de visites i conèixer les fonts de trànsit. Ens ajuden a saber quines pàgines són les més i les menys populars i a conèixer com es mouen els visitants pel lloc. Tota la informació que aquestes galetes recullen és agregada i per tant anònima. Si no autoritza aquestes galetes, no sabrem quan ha visitat el nostre lloc.

Galetes utilitzades

Com anul·lar consentiment
_ga,_gid,_gat,

google.com

_ga,_gid,_gat,
Atenció! Aquest lloc té validesa galetes i tecnologies similars. Si no canvia la configuració de super navegador, consentiu sumi ús.
Opcions
icono-movil
iconos idiomasca
iconos idiomases
Atenció al pacient.
618 019 505
622 662 464

La lluita contra l'estigmatització de persones addictes

La lluita contra l'estigmatització de persones addictes
04/08/2020
admin

Abans d’assenyalar-me amb el dit, renta’t les mans
APODEREM-NOS !

El terme estigma va ser creat antigament pels grecs, per tal de referir-se a senyals corporals, -talls o cremades- que indicaven que el portador havia estat ritualment deshonrat per traïdor, esclau,  criminal o  corrupte, i a qui s’havia de evitar, sobretot en espais públics.

Més endavant, amb l’arribada del cristianisme, s'hi afegiren nous significats metafòrics: Els signes corporals de gràcia divina -els estigmes dels sants-, els signes corporals de càstig diví - les berrugues i taques dels heretges-, i els signes corporals de pertorbacions físiques – geps, ulls guerxos o bornis, etc-
Actualment, s’utilitza el mot estigmaen un sentit molt similar a l’original, però amb la diferència que designa preferentment al mal en sí mateix i no a llurs manifestacions corporals.

En sociologia, l’estigmatització és l’estratègia mitjançant la qual, algú, una ideologia, o  una conducta, és definit com a desviat o anormal per part d’un grup de poder, a fi de fomentar-ne el rebuig social. Aquest grup de poder decideix, doncs què és “normal” i què no ho és i defineix quines són les línies que s’han de seguir per a ser considerat “normal”.

L’exercici d’etiquetar persones com a mentalment malaltes, implica una invalidació social que en justifica l’expulsió de la comunitat o grup social, i confirma com a sans a la resta de membres de la comunitat.

L’estigma, té doncs, com a funció principal, deshumanitzar, inhabilitar, empetitir i discapacitar, de tal manera que, un cop  posada l’etiqueta, -sigui quina sigui- hom deixa de ser persona. Tant se val quines siguin les virtuts de cadascú, perquè resta reduït a l’etiqueta semàntica i ben poc científica de “INDESITJABLE”. De sobte, hom es converteix en esquizofrènic i res més. O cocaïnòman, i res més. O negre, o jueu o dona. O pacient. I res més.

Com a terapeutes, nosaltres no tenim cap necessitat de treballar amb categories de persones, com han de fer organismes nacionals o supranacionals com és el cas de l’OMS. Nosaltres treballem amb persones que, com a individus  pateixen aquesta categorització. Sabem les dificultats que suposa el fet de viure en una societat que rebutja sistemàticament qualsevol tipus de diferència, més encara quan aquesta estigmatització s’interioritza amb el pas del temps, fins a impedir seriosament, que aquesta persona es reconegui a sí mateixa en totes les seves capacitats, atès que ha esdevingut el seu propi acusador:

T’han dit tantes vegades borratxo que, beguis o no beguis, sempre acabes caminant de tort.

Aquest és l’efecte pervers i devastador de l’estigma

Les teràpies de creixement personal, ens retornaran tot allò que l’estigmatització ens ha arrabassat. Seguretat, reconeixement, i motivació suficients per tal que, cadascú, com a individu, pugui decidir finalment, si ja l’hi està bé l’etiqueta imposada, o bé s’estima més transformar aquest llast en una font de creixement personal i  coneixement profund.

post Relacionats

Comentaris

Ningú ha publicat encara cap comentari. Sigues el primer a publicar-lo.

Deixa el teu comentari

Para enviar un comentario debes aceptar nuestra política de privacidad.

  • Responsable de los datos: iter
  • Finalidad: Gestión y moderación de comentarios.
  • Legitimación: Tu consentimiento expreso. No se cederán datos a terceros salvo obligación legal.
  • Destinatario: iter
  • Derechos: Tienes derecho al acceso, rectificación, supresión, limitación, portabilidad y olvido de sus datos.
*
*
*